El programa de les beques Granés Fundació de l’IDIBGI té com a finalitat la contractació de joves investigadors/es que s’incorporaran a grups de recerca de l’IDIBGI. Les Beques Granés Fundació estan dotades amb 30.000 euros anuals per a la contractació de cada investigador/a durant un període de quatre anys. Com que les beques tenen caràcter bianual es compta invertir uns 300.000 € en els propers sis anys. Gràcies a les Beques Granés Fundació els grups de recerca vinculats a l’IDIBGI podran seleccionar investigadors que hauran de desenvolupar la seva tesi doctoral en la recerca vinculada al camp de la discapacitat, i/o els factors que l’originen.
La segona beca es va formalitzar el gener de 2023, amb l’objectiu d’investigar l’eficàcia de la realitat virtual immersiva durant 24 setmanes en pacients amb TEA. La investigació i recerca la farà la investigadora predoctoral, Melissa Samaniego, que durà a terme l’estudi al grup de recerca en Trastorns del Neurodesenvolupament de l’IDIBGI, liderat per la neuropsicòloga de l’IAS, la doctora Susanna Esteba-Castillo.
L’estudi es farà sobre seixanta participants amb TEA i amb un diagnòstic de fòbia específica, trenta dels quals rebran sessions en el nou espai. L’Espai de Realitat Virtual Immersiva ERVI Granés Fundació, situat al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, permetrà recrear la situació fòbica amb el disseny d’escenes personalitzades generades per l’ordinador. En concret, s’analitzaran els canvis a nivell conductual, psicològic i psiquiàtric, i també s’analitzaran marcadors de neuroimatge. Un terapeuta serà present a les sessions per a la gestió de l’ansietat.
En la combinació d’aquestes dues teràpies s’ensenya a cada persona, des del seu propi funcionament cerebral, a reconèixer i regular el nivell d’ansietat a través de diferents tècniques adaptades. Quan aquesta primera capacitat està consolidada, es treballa amb escenaris virtuals que reprodueixen situacions que, de manera individual, generen alta ansietat –com entrar en un autobús, sortir de casa o afrontar entorns socials quotidians. Aquest procés progressiu permet dotar-los d’eines de gestió emocional realment útils, que faciliten el pas a la fase següent: l’entrenament d’habilitats socials en contextos segurs i supervisats.
La recerca inclou proves neuropsicològiques, psiquiàtriques, de qualitat de vida i de neuroimatge per analitzar els canvis en la connectivitat cerebral associats a la intervenció de les persones participants. Els resultats preliminars mostren una reducció dels nivells d’ansietat social i una millora en la capacitat d’atenció i la resolució de problemes, indicadors que suggereixen una evolució positiva en la manera d’afrontar situacions relacionals complexes. Paral·lelament, s’han observat modificacions en la connectivitat funcional del cervell, especialment en regions com l’amígdala i l’hipocamp, implicades en la gestió de les emocions i en la memòria. Aquestes dades permeten entendre millor l’impacte que una eina com la realitat virtual immersiva pot tenir en els processos d’aprenentatge emocional i d’adaptació social.
La investigació continua en marxa i representa un pas important per explorar noves estratègies que ajudin a millorar el benestar i l’autonomia de persones amb TEA i discapacitat intel·lectual, a partir d’un enfocament respectuós, tecnològic i basat en l’evidència científica.
