L’Informe de la situació de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, impulsat pel LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector, recopila les principals dades disponibles avui sobre elles a Catalunya, recull les seves principals demandes i incorpora reflexions i opinions d’acadèmics, professionals, persones amb DID i familiars. Sorgeix de l’acord entre les entitats Dincat i Granés Fundació, que treballen en l’Observatori de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya i l’elaboració de l’Informe anual sobre la situació de la Discapacitat Intel·lectual a Catalunya, fent-ne un seguiment, estudi, anàlisi i prospectiva.
L’Informe anual sobre la situació de la discapacitat intel·lectual a Catalunya inclou l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu sobre la realitat de les persones del col·lectiu i les seves famílies en les diverses etapes de la vida, així com elements transversals al voltant d’aspectes educatius, socials, de salut, laborals i de reconeixement de drets, entre d’altres. Aquest informe dona evidencies i fer paleses les necessitats actuals de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual al medi polític i a la ciutadania en general i eradicar, així, el desconeixement que hi ha actualment entorn el sector.
Es presenta a Barcelona el dia 15 de setembre de 2022 i a Girona el dia 21 de setembre de 2022. L’informe es va presentar a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya el 29 de març de 2023.
L’informe crea una radiografia amb relació a la realitat que afronta el col·lectiu i, així, identificar els grans reptes que cal abordar col·lectivament i millorar la seva qualitat de vida, partint del que prescriu la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides.
Un estudi encarregat, per tant, des del mateix sector, en veure’s obligats a posar llum sobre la situació del col·lectiu, davant la manca d’informació de l’administració pública qui, consideren, hauria d’haver estat la principal interessada en dur a terme un anàlisi com aquest per a poder impulsar polítiques públiques adequades. En aquest sentit, Dincat i Granés Fundació denuncien, també, les dificultats trobades a l’hora d’accedir a dades actualitzades i desagregades del col·lectiu. Unes dades del tot imprescindibles per a poder conèixer, investigar i avaluar a fons la realitat del sector i, així, poder transformar les actuals polítiques i els vigents marcs legals de forma adequada.
De la mateixa manera, el sector reclama també a l’Institut Estadística de Catalunya (IDESCAT) que realitzi una enquesta anual sobre la discapacitat, així com fa amb altres col·lectius.
L’Informe, impulsat pel LabDincat, l’espai de recerca i coneixement del sector, recopila les principals dades disponibles avui sobre les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) a Catalunya, recull les seves principals demandes i incorpora reflexions i opinions d’acadèmics i professionals. En concret, l’observatori analitza entre d’altres, aspectes com l’atenció precoç; l’educació; el treball i ocupació; la salut; la vida independent i inclusió a la comunitat; la participació en la vida política i pública; el nivell de vida i la protecció social; el reconeixement igualitari davant la llei; i la participació en la vida cultural, el lleure i l’esport.
Actualment, i segons constata l’informe, 1 de cada 100 persones a Catalunya té discapacitat intel·lectual. Una xifra amb tendència creixent els últims anys i que, tenint en compte factors demogràfics com l’envelliment o la immigració, els experts apunten a l’alta probabilitat que continuï creixent. Per aquest motiu, el sector reclama considerar la discapacitat intel·lectual com un col·lectiu prioritari i específic dins del conjunt de la societat, també, a l’hora de dissenyar i impulsar qualsevol política pública.
Darrere d’algunes de les dades analitzades -com el fet que només 1 de cada 5 persones amb DID en actiu té feina, o que només el 9% de les persones que voldrien viure en un pis de forma independent aconsegueixen fer-ho- s’amaga una realitat que està impedint a aquestes persones decidir els seus propis projectes de vida i gaudir i exercir els seus drets de forma plena i en igualtat de condicions que la resta de ciutadans.
